La valorització energètica és un procés totalment reconegut per la Unió Europea i regulat des d’un punt de vista jurídic per la normativa comunitària, estatal i autonòmica.

Amb caràcter general, hi ha tres àrees legislatives que regulen l’activitat de la valorització de residus:

  • La legislació sobre prevenció i control integrat de la contaminació.
  • La legislació sobre residus.
  • La legislació sobre emissions industrials.

A continuació es descriu la principal normativa dictada per la Unió Europea, l’Estat espanyol i les Comunitats Autònomes, i se’n destaquen alguns articles que fan referència expressament a la valorització.

UNIÓ EUROPEA

El Pacte Verd Europeu (2019).

Les indústries de gran consum energètic, com les de l’acer, els productes químics i el ciment, són imprescindibles per a l’economia d’Europa, ja que proveeixen diverses cadenes de valor d’importància essencial.

Comunicació de la comissió al parlament europeu, al consell europeu, al consell, al comitè econòmic i social europeu i al comitè curopeu de les regions (2022). Pla REPowerEU.

L‘objectiu del pla (REPowerEU) és posar fi a la dependència de la UE pel que fa als combustibles fòssils russos, que s’utilitzen com a arma econòmica i política i costen als contribuents europeus gairebé 100.000 milions d’euros a l’any, i fer-hi front a la crisi climàtica. La substitució del carbó, el petroli i el gas natural en els processos industrials reduirà les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i en reforçarà la seguretat i la competitivitat.

Dins la fitxa informativa “indústria neta” que acompanyen el pla, se cita expressament la “valorització de residus” com una de les mesures per impulsar el desenvolupament de processos industrials més nets, juntament amb l’hidrogen verd, l’eficiència energètica, o ús circular de materials, entre d’altres.

Comunicació de la comissió al parlament europeu (2020), al consell, al comitè econòmic i social europeu i al comitè de les regions “Pla d’acció per a l’economia circular per Europa més neta i més competitiva”.

La circularitat és un aspecte essencial de la transformació, en un sentit més ampli, de la indústria cap a la neutralitat climàtica i la competitivitat a llarg termini. Pot produir estalvis materials quantiosos al llarg de les cadenes de valor i els processos de producció, generar valor afegit i desbloquejar oportunitats econòmiques. En sinergia amb els objectius establerts en l’estratègia industrial, la Comissió afavorirà una circularitat més gran en el sector industrial mitjançant les accions següents:

  • facilitar la simbiosi industrial mitjançant el desenvolupament d’un sistema de notificació i certificació promogut per la indústria, i possibilitar-ne la posada en pràctica;

Comunicació COM (2017) sobre el paper de la transformació dels residus en energia dins de l’economia circular: “The role of waste-to-energy in the circular economy”.

La Comissió Europea insta els Estats membres que, quan revisin els seus plans de gestió de residus i avaluïn la necessitat de capacitat addicional de processos de recuperació d’energia dels residus no reciclables (per ex. d’incineració), aquells Estats membres amb una capacitat d’incineració baixa o inexistent i una alta dependència dels abocadors (és a dir la situació actual d’Espanya), adoptin una perspectiva a llarg termini i avaluïn, entre altres factors, la disponibilitat de forns de ciment per a co-processar residus.

Comunicació COM (2011), full de ruta cap a una Europa eficient en l’ús dels recursos.

“La memòria que acompanya la nota de premsa de la Comissió enumerava una sèrie d’exemples sobre les millors pràctiques dutes o portades a terme per sectors industrials en l’àmbit de l’eficiència dels recursos i destaca entre les millors pràctiques d’eficiència l’ús de residus com a combustible a les cimenteres, perquè redueix les emissions de CO₂, els costos energètics i dóna una solució ambientalment correcta als residus.”

Decisió 2013/163, de 26 de març, per la qual s’estableixen les conclusions sobre les millors tècniques disponibles (MTD) per a la fabricació de ciment, calç i òxid de magnesi conforme a la Directiva 2010/75/UE, sobre les emissions industrials.

“La Comissió Europea considera la utilització de residus a forns de ciment com una Millor Tècnica Disponible (MTD): “Existeixen diversos tipus de residus que poden substituir les matèries primeres o els combustibles fòssils en la fabricació de ciment, contribuint amb això a l’estalvi de recursos naturals.”

Comunicació COM (2015) Tancar el cercle: un pla d’acció de la UE per a l’economia circular.

“Quan no es poden evitar o reciclar els residus, en la majoria dels casos i tant des del punt de vista mediambiental com econòmic, és preferible recuperar el seu contingut energètic en comptes de dipositar-los en abocadors”.

Directiva (UE) 2018/2001 del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de desembre de 2018, relativa al foment de l’ús d’energia procedent de fonts renovables.

 A l’article 2 a la definició de “biomassa”, s’inclou la fracció biodegradable dels residus industrials i municipals.

ESTATAL

Estratègia Espanyola d’Economia Circular, Espanya Circular 2030.

En el títol VII “Medidas fiscales para incentivar la economía circular”, capítol II “Impuesto sobre el depósito de residuos en vertederos, la incineración y la coincineración de residuos”, es reconeix:
Art. 88. Hecho impossible:
c) La entrega de residus per a la seva eliminació o valorització energètica a les instal·lacions de coincineració de residus autoritzats, tant de titularitat pública com a privada, situades en el territori d’aplicació de l’impost.
Article 93. Cuota íntegra:
g) En el cas de residus coincinerats en instal·lacions de coincineració de residus: 0 euros per tonelada métrica.
(…) Les comunitats autònomes podran incrementar els tipus impositius reconeguts a l’apartat anterior respecte dels residus dipositats, incinerats o coincinerats en els seus respectius territoris.

Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.

En el títol VII “Medidas fiscales para incentivar la economía circular”, capítol II “Impuesto sobre el depósito de residuos en vertederos, la incineración y la coincineración de residuos”, es reconeix:
Art. 88. Hecho impossible:
c) La entrega de residus per a la seva eliminació o valorització energètica a les instal·lacions de coincineració de residus autoritzats, tant de titularitat pública com a privada, situades en el territori d’aplicació de l’impost.
Article 93. Cuota íntegra:
g) En el cas de residus coincinerats en instal·lacions de coincineració de residus: 0 euros per tonelada métrica.
(…) Les comunitats autònomes podran incrementar els tipus impositius reconeguts a l’apartat anterior respecte dels residus dipositats, incinerats o coincinerats en els seus respectius territoris.

Article 2. Definicions: “«Valorització»: qualsevol operació el resultat principal del qual sigui que el residu serveixi a una finalitat útil en substituir altres materials, que altrament s’haurien utilitzat per complir una funció particular o que el residu sigui preparat per complir aquesta funció a la instal·lació o a l’economia en general. A l’annex II es recull una llista no exhaustiva d’operacions de valorització.
«Valorització de materials»: tota operació de valorització diferent de la valorització energètica i de la transformació en materials que s’usin com a combustibles o altres mitjans de generar energia. Inclou, entre altres operacions, la preparació per a la reutilització, el reciclatge i el farciment.”

Reial Decret 646/2020, de 7 de juliol, pel qual es regula l’eliminació de residus mitjançant dipòsit en abocadors.

Disposició addicional segona. Gestió de residus associats al COVID-19.
3. En cas que eventuals rebrots associats al COVID-19 facin impossible la gestió ordinària dels residus referits en els apartats 1 i 2, les autoritats sanitàries i mediambientals competents de les comunitats autònomes poden adoptar mesures de caràcter excepcional, precisant les mesures autoritzades i el seu àmbit temporal i espacial d’aplicació. A aquests efectes, podrà autoritzar-se la coincineració de residus en instal·lacions de fabricació de ciment autoritzades per a això, així com la recollida diferenciades de bosses procedents de centres o llocs on es doni un elevat nivell d’afectats per COVID-19.

Reial Decret Legislatiu 1/2016, de 16 de desembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de prevenció i control integrats de la contaminació.

Article 3, Definicions. «Autorització ambiental integrada»: la resolució escrita de l’òrgan competent de la comunitat autònoma en la qual se situï la instal·lació, per la qual es permet, a l’efecte de la protecció del medi ambient i de la salut de les persones, explotar la totalitat o part d’una instal·lació, sota determinades condicions destinades a garantir que la mateixa compleix l’objecte i les disposicions d’aquesta llei. Aquesta autorització podrà ser vàlida per a una o més instal·lacions o parts d’instal·lacions que tinguin la mateixa ubicació.
Nota: Totes les fàbriques de ciment a Espanya compten amb autorització ambiental integrada en vigor.

Resolució de 16 de novembre de 2015, de la direcció general de qualitat i avaluació ambiental i medi natural, pel qual s’aprova el Pla Estatal Marco de Gestió de Residus (PEMAR) 2016-2022.

“L’aprofitament de l’energia continguda en els residus juga un paper important en la reducció de l’abocament de residus no reciclables i dels rebutjos procedents d’instal·lacions de tractament”.
“Valorar energèticament part dels rebutjos produïts en les instal·lacions de tractament mecànic-biològic, bé directament o mitjançant la preparació de combustible derivat de residus (CDR) que podrà ser usat en instal·lacions de coincineració de residus”.
En el pla es recullen les cimenteres autoritzades per a emprar NFU com a combustible

Reial Decret 815/2013, de 18 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament d’emissions industrials i de desenvolupament de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació.

En el capítol IV d’aquest Reial Decret recull les disposicions d’aplicació per a les instal·lacions que incinerin i coincinerin residus. Entre d’altres disposicions s’inclouen les relatives a:
– Condicions de recepció dels residus que s’hagin d’utilitzar com a combustibles.
– Condicions de disseny, equipament, construcció i explotació de les instal·lacions.
– Control i seguiment de les emissions.
– Compliment dels valors límit d’emissió: en concret en el seu Annex 2 “Disposicions tècniques per a les instal·lacions d’incineració co-incineració” es defineixen els valors límit d’emissió per als forns de ciment en els quals es coincineren residus.

Reial Decret Llei 4/2001, de 16 de febrer, sobre el règim d’intervenció administrativa aplicable a la valorització energètica de farines d’origen animal procedents de la transformació de despulles i cadàvers d’animals.

“Disposició addicional vuitena. Valorització energètica de farines transformades d’origen animal.
1. La valoració energètica de les farines transformades de despulles i cadàvers d’animals assenyalades en l’apartat 2, mitjançant la seva utilització com a combustible en forns de fàbriques de ciment o de productes ceràmics o en centrals tèrmiques, quedarà exempta de l’autorització administrativa establerta en l’art. 13.1 de la present Llei, sempre que aquestes operacions, en les quals no es podrà valoritzar una quantitat de residus superior a la indicada en l’apartat 3, es portin a terme d’acord amb el que s’estableix en l’apartat 4 i respectant les prescripcions sobre nivells d’emissió de contaminants establertes en matèria de protecció de l’ambient atmosfèric.”

Reial Decret 265/2021, de 13 d’abril, sobre els vehicles a la fi de la seva vida útil i pel qual es modifica el Reglament general de vehicles, aprovat pel Reial Decret 2822/1998, de 23 de desembre.

Reial Decret 679/2006, de 2 de juny, pel qual es regula la gestió dels olis industrials usats.

Reial Decret 712/2025, de 26 dagost, de pneumàtics al final de la seva vida útil.

Reial Decret 105/2008, d’1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició.

AUTONÒMICA

Es recullen les principals disposicions legals autonòmiques que regulen la valorització de residus en fàbriques de ciment.

  • Llei 3/2023, del 30 de març, d’Economia Circular d’Andalusia.
  • Decret 131/2021, de 6 d’abril, pel qual s’aprova el Pla Integral de Residus d’Andalusia. Cap a una Economia Circular en l’Horitzó 2030.
  • Decret 73/2012, de 20 de març, pel qual s’aprova el Reglament de Residus d’Andalusia.
  • Llei 7/2007, de gestió integrada de la qualitat ambiental.
  • Ordre DRS/1364/2018, de 27 de juliol, per la qual es dóna publicitat a l’Acord del Govern d’Aragó de data 24 de juliol de 2018, pel qual s’aprova el Pla de Gestió Integral de Residus d’Aragó (2018-2022). Pla GIRA 2018-2022.
  • Anunci de la Direcció General de Qualitat Ambiental, del Departament de Medi Ambient i Turisme, pel qual se sotmet a informació pública la proposta inicial del Pla de Gestió Integral de Residus d’Aragó, Prevenció i Economia Circular 2024-2030 i el seu Estudi Ambiental Estratègic.
  • Ordre de 18 de juny de 2012, per la qual es regula l’aprofitament de la biomassa forestal amb destinació energètica a Aragó.
  • Resolució de 28 de març de 2023, de la Conselleria d’Administració Autonòmica, Medi Ambient i Canvi Climàtic, per la qual s’ordena la publicació al BOPA de l’Estratègia d’Economia Circular del Principat d’Astúries 2023-2030.
  • Resolució per la qual s’ordena la publicació de la documentació ambiental relativa al Pla de Residus de la Comunitat Autònoma de Cantàbria 2017-2023.
  • Decret 194/2023, de 29 de desembre, pel qual es prorroga l’eficàcia del Pla de Residus de la Comunitat Autònoma de Cantàbria 2017-2023.
  • Pla de Prevenció i Gestió de Residus de Castella-la Manxa (PPGR 2025-2030).
  • Decret 17/2021, de 2 de març, pel qual s’aprova l’Estratègia d’Economia Circular de Castella-la Manxa.
  • Acord 115/2021, de 14 d’octubre, de la Junta de Castella i Lleó, pel qual s’aprova l’Estratègia d’Economia Circular 2021-2030.
  • Decret 5/2023, de 4 de maig, pel qual es regula la producció i gestió sostenible dels residus de construcció i demolició a Castella i Lleó.
  • Ordre FYM/785/2016, de 2 de setembre, per la qual s’acorda la publicació del Pla Regional d’àmbit sectorial denominat «Pla Integral de Residus de Castella i Lleó», aprovat pel Decret 11/2014, de 20 de març.
  • Decret 11/2014, de 20 de març, pel qual s’aprova el Pla Regional d’Àmbit Sectorial denominat «Pla Integral de Residus de Castella i Lleó».
  • Llei 1/2012, de 28 de febrer, de mesures tributàries, administratives i financeres.
  • Ordre FYM/162/2012, de 9 de març, per la qual es publica la relació de residus susceptibles de valorització.
  • Ordre  ACC/3/2023, de 13 de gener, per la qual s’aprova el model 593 “Impost sobre el dipòsit de residus en dipòsits controlats, la incineració i la coincineració. Autoliquidació”, s’estableix la forma i el procediment per a la seva presentació, es crea el Cens de l’impost sobre el dipòsit de residus en dipòsits controlats, la incineració i la coincineració, es regula la inscripció en el Registre Territorial a Catalunya de les persones obligades tributàries per l’impost sobre el dipòsit de residus en dipòsits controlats, la incineració i la coincineració i s’aprova el model de targeta d’inscripció.
  • Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya 2021-2027 (PROGREMIC 2021-2027).
  • Decret 152/2017, de 17 d’octubre, sobre la classificació, la codificació i les vies de gestió dels residus a Catalunya.
  • Decret 98/2015, de 9 de juny, del Consell per a la Prevenció i la Gestió dels Residus a Catalunya.
  • Decret 32/2009, de 24 de febrer, sobre la valorització d’escòries siderúrgiques a Catalunya.
  • Resolució d’1 de febrer del 2024, de la Secretaria General, per la qual es publica l’Acord del Consell de Govern de 23 de gener del 2024, pel qual s’aprova el Pla Integrat de Residus d’Extremadura (PIREX) 2023-2030.
  • Llei 2/2012, de 28 de juny, de mesures urgents en matèria tributària, financera i de joc de la Comunitat Autònoma d’Extremadura.
  • Llei 5/2022, de 29 de novembre, de la Generalitat, de Residus i Sòls contaminats per al foment de l’economia circular a la Comunitat Valenciana.
  • Ordre 14/2022, de 21 de desembre, de 2022, de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic, per la qual es regula la inscripció, modificació i baixa en el Cens de l’Impost sobre el Depòsit de Residus en Abocadors, la Incineració i la Coincineració de Residus.
  • Decret 55/2019, de 5 d’abril, del Consell, pel qual s’aprova la revisió del Pla integral de residus de la Comunitat Valenciana.
  • Ordre 3/2013, de 25 de febrer, per la qual es publica la relació de residus susceptibles de valorització a l’efecte de l’impost sobre eliminació de residus en abocador.
  • Llei 6/2021, de 17 de febrer, de residus i sòls contaminats de Galícia.
  • Decret 157/2024, del 20 de maig, pel qual s’aprova el Pla sectorial de gestió de residus industrials de Galícia 2023-2030.
  • Ordre de 20 de juliol de 2009 per la qual es regula la construcció i la gestió dels abocadors a Galícia.
  • Acord. Aprovació definitiva del Pla Director Sectorial de Residus no Perillosos de l’illa de Mallorca (PDSRNPMA).
  • Acord d’aprovació de la correcció d’errades materials detectades al Pla Director Sectorial de Residus no Perillosos de l’Illa de Mallorca (PDSRNP).
  • Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears.
  • Llei 1/2024, del 17 d’abril, d’economia circular de la Comunitat de Madrid.
  • Resolució de 4 de gener de 2019, mitjançant la qual es dóna publicitat a l’aprovació de l’Estratègia de Gestió Sostenible dels Residus de la Comunitat de Madrid 2017-2024, d’acord amb el que estableix l’apartat segon de l’article 26 de la Llei 21 /2013, del 9 de desembre, d’Avaluació Ambiental.
  • Llei foral 14/2018, de 18 de juny, de Residus i la seva Fiscalitat.
  • Ordre Foral 3/2024, de 19 de gener, del conseller dEconomia i Hisenda per la qual es modifica lOrdre Foral 19/2023, de 16 de març, de la consellera dEconomia i Hisenda, per la qual saprova el model 366 «Impost sobre el dipòsit de residus a abocadors, la incineració i la coincineració de residus. Autoliquidació» i es regula la inscripció al Registre territorial de l’impost.
  • Acord del Govern de Navarra, de 31 de gener del 2024, pel qual s’aprova la revisió del Pla de Residus de Navarra 2017-2027.
  • Decret foral normatiu 2/2023, de 9 de maig, de l’impost sobre el dipòsit de residus a abocadors, la incineració i la coincineració de residus.
  • Pla de Prevenció i Gestió de Residus d´Euskadi 2030 (PPGR 2030).
  • Norma Foral 6/2019, de 20 de març, per la qual s’aprova el Pla Integral de Gestió de Residus Urbans de Guipúscoa 2019-2030.
  • Decret 49/2009, de 24 de febrer, pel qual es regula l’eliminació de residus mitjançant dipòsit en abocador i l’execució dels farciments al País Basc.